SSD per a portàtil

L'arribada dels discos durs d'estat sòlid han permès als equips portàtils guanyar en mobilitat i reduir les dimensions de la carcassa. A més, han portat una velocitat d'accés molt més elevada que als tradicionals HDD. Amb ells aconseguiràs un inici molt ràpid i es notarà un increment notable en la càrrega de programes i fitxers. Si vols un daquests SSD per al teu portàtil, abans hauries de tenir en compte una sèrie de consideracions…

Què és un disc SSD

Un SSD (Solid-State Drive) és una unitat demmagatzematge que va arribar per substituir i millorar algunes de les prestacions dels HDD convencionals. Aquestes noves unitats no tenen parts mecàniques, per la qual cosa es guanya en fiabilitat. A més, no treballen amb capçals d'enregistrament i plats magnètics, sinó que emmagatzemen la informació en xips de memòria no volàtil, com la flaix.

Dins dels SSD trobaràs dos vessants que has de conèixer:

SSD SATA3 de 2.5”

Aquests eren els més habituals al principi, amb unes dimensions de dues polzades i mitja, encara que a poc a poc han estat desplaçats pels factors de manera més reduïts. Aquest tipus de disc dur d'estat sòlid és similar al M.2 quant a la forma d'emmagatzemar la informació, però es basen en el bus SATA3, per la qual cosa estarà limitat per l'amplada de banda. El SATA3 està limitat a 750 MB/s de velocitat real (o 6 Gb/s), per la qual cosa, per molt elevats que siguin els accés, estaran escanyats per aquesta amplada de banda.

M.2 basats en PCIe

Aquests es presenten en una targeta M.2, que té unes dimensions molt reduïdes, amb una amplada que és sempre 22 mm i amb 5 possibles longituds estandarditzades (30, 42, 60, 80 i 110 mm). Però la característica més rellevant no està en les seves petites dimensions, sinó en la velocitat a què poden arribar. Com que es recolzen sobre un bus PCI Express, poden anar més enllà del límit SATA3. Per exemple, els PCIe 4.0 poden arribar a velocitats de transferència de 16 GB/s, o el que és el mateix, 15,8 Gb/s per cada carril, és a dir, 1,969 MB/s. Com el que és habitual és tenir connexions de x2 o x4 carrils, la velocitat màxima que aconsegueixen seria del doble o quàdruple que això, cosa que és realment impressionant. A això se li afegeix que la latència i la velocitat d'accessos és també al·lucinant…

Encara que hi ha altres factors de forma i tipus, aquests dos són els més habituals i els que trobaràs sempre als PCs domèstics.

Com saber si puc instal·lar un SSD al meu portàtil?

Arribats a aquest punt, si vols instal·lar un SSD al teu portàtil el primer és cerciorar-te que es pot instal·lar aquest tipus de mitjans demmagatzematge. Per estar segur comprova:

• Si el teu portàtil compta amb un HDD com a disc dur primari, llavors tindrà una interfície SATA3. En aquest cas, hauràs de substituir el HDD per un SSD SATA3 perquè sigui compatible. Aquests discos durs no tenen tants avantatges com els M.2, malgrat això suposaran un gran salt pel que fa a velocitat.
• Si el teu portàtil té un SSD primari ja instal·lat, aleshores hauràs de determinar si es tracta d'un SATA3 o si és un M.2. En aquest cas podràs substituir el teu anterior SSD per un altre de similar, encara que pot ser de més capacitat.
• Si el teu portàtil té un SSD M.2 com a primari i un HDD SATA3 com a unitat secundària per a dades, podries substituir el SSD primari per un altre del mateix format, o millorar la velocitat del secundari substituint el HDD SATA3 per un SSD SATA3.
• Si el teu portàtil compta amb diversos slots M.2, aleshores podràs instal·lar un segon SSD secundari d'aquest format per a dades.
• Si no saps el que tens o no n'estàs gaire segur, llegeix el següent apartat…

Com saber què SSD per portàtil he de comprar

Per triar el nou SSD que pots instal·lar en el teu cas, hauries de tenir en compte les següents ESPECIFICACIONS i saber com pots comprovar quines són les que afecten el teu portàtil:

• Característiques que influeixen en la compatibilitat:
  • interfície: si substituiràs un disc dur per un altre, ja sigui primari o secundari, sempre haurà de coincidir amb la mateixa interfície que l'anterior que tenies perquè sigui compatible. És a dir, si tenies un SATA3 hauràs de triar un SATA3; en canvi, si és un M.2 haurà de ser M.2. Hi ha convertidors de M.2 a SATA3, però no t'ho recomano, ja que serà una despesa addicional i seguirà estant limitat per SATA3.
  • Factor de forma: si el teu disc dur anterior era un SATA3, llavors haurà de tenir unes dimensions de 2.5”, per tant hauràs d'adquirir un SSD amb aquestes dimensions. En canvi, si era un SSD M.2, et tocarà triar una daquestes targetes. En definitiva, sempre el mateix perquè sigui compatible.
• Característiques que no influeixen en la compatibilitat:
  • Capacitat: la capacitat no influeix en la compatibilitat, podria haver limitacions pel sistema operatiu/sistema de fitxers però, generalment, si tens un sistema actual no n'hi hauria d'haver. És a dir, si tens un SSD o HDD de 120 GB podries substituir-lo per un altre de qualsevol capacitat, sigui menor o més gran.
  • Marca i model: la marca i el model tampoc influeixen. Això vol dir que si el teu disc dur és un Seagate no has de triar un Seagate per al nou, pot ser un Western Digital, Samsung, o el que vulguis. Sempre que respecti el factor de forma i interfície serà compatible.

Com saber les característiques del meu disc dur actual

Ara bé, un cop sabut el que influeix i el que no a la compatibilitat, el següent és saber com pots saber aquestes característiques del teu disc dur actual per guiar-te en la compra de la nova unitat:

Com saber quina interfície fa servir el meu disc dur actual

al Windows: podeu obrir l'aplicació Informació del Sistema > Components > Emmagatzematge > Discos. També pots anar a Administrador de dispositius > Unitats de disc, i veure si és un ATA/SATA, etc.

• En GNU / Linux: pots fer servir diversos mètodes, per exemple amb les següents ordres executades sense cometes “sud hdparm -I /dev/sda” (en aquest cas cal substituir /dev/sda pel nom de la unitat que vulguis comprovar), o “lshw -class disk -class storage”, etc. Una altra forma és usar apps gràfiques com a Discos de GNOME (gnome-disks).
• en macOS: vés a l'app Utilitat de Discos > Visualització > Mostrar tots els dispositius > Selecciona l'ítem a la barra lateral del que vols obtenir informació > Clic wen el botó d'informació (i) de la barra d'eines.
• altres mètodes: altres mètodes passen per apps de tercers, com AIDA64, Hardinfo, CristalDiskInfo, etc., que donen informació del maquinari detallada. També pots optar per buscar al manual del teu model de portàtil oa les especificacions tècniques. Si no pots amb cap dels anteriors mètodes, laltra alternativa és obrir el teu portàtil i mirar-lo per tu mateix.

Com saber quin format té el meu disc dur actual:

• al Windows: podeu obrir l'aplicació Informació del Sistema > Components > Emmagatzematge > Discos. També pots anar a Administrador de dispositius > Unitats de disc, i veure si és una ATA serà un 2.5”, o si és el PCIe/M.2
• En GNU / Linux: pots fer servir diversos mètodes, per exemple amb les següents ordres executades sense cometes “sud hdparm -I /dev/sda” (en aquest cas cal substituir /dev/sda pel nom de la unitat que vulguis comprovar), o “lshw -class disk -class storage”, etc. Una altra forma és usar apps gràfiques com a Discos de GNOME (gnome-disks).
• en macOS: vés a l'app Utilitat de Discos > Visualització > Mostrar tots els dispositius > Selecciona l'ítem a la barra lateral del que vols obtenir informació > Clic wen el botó d'informació (i) de la barra d'eines.
• altres mètodes: altres mètodes passen per apps de tercers, com AIDA64, Hardinfo, CristalDiskInfo, etc., que donen informació del maquinari detallada. També pots optar per buscar al manual del teu model de portàtil oa les especificacions tècniques. Si no pots amb cap dels mètodes anteriors, l'altra alternativa és obrir el teu portàtil i comprovar si es tracta d'una petita targeta electrònica (M.2) o si és una unitat de 2.5”.

Com saber la capacitat del meu disc dur actual

• al Windows: el més senzill és anar a Configuració > Sistema > i allà comprovar la capacitat de la unitat C:, que serà el disc dur primari. També podreu veure la capacitat si hi ha més d'una unitat, com la D:, etc.
• En GNU / Linux: pots fer servir diversos mètodes, per exemple amb les següents ordres executades sense cometes “sud hdparm -I /dev/sda” (en aquest cas cal substituir /dev/sda pel nom de la unitat que vulguis comprovar), o “lshw -class disk -class storage”, etc. Una altra forma és usar apps gràfiques com a Discos de GNOME (gnome-disks).
• en macOS: vés a l'app Utilitat de Discos > Visualització > Mostrar tots els dispositius > Selecciona l'ítem a la barra lateral del que vols obtenir informació > Clic wen el botó d'informació (i) de la barra d'eines.
• altres mètodes: altres mètodes passen per apps de tercers, com AIDA64, Hardinfo, CristalDiskInfo, etc., que donen informació del maquinari detallada. També pots optar per buscar al manual del teu model de portàtil oa les especificacions tècniques. Si no pots amb cap dels mètodes anteriors, laltra alternativa és obrir el teu portàtil i mirar letiqueta del disc dur on es detalla la capacitat.

Com saber la marca i el model del meu disc dur actual:

• al Windows: podeu obrir l'aplicació Informació del Sistema > Components > Emmagatzematge > Discos. També pots anar a Administrador de dispositius > Unitats de disc, i allà veuràs la marca i model de la/les unitat/s de disc que tinguis.
• En GNU / Linux: pots fer servir diversos mètodes, per exemple amb les següents ordres executades sense cometes “sud hdparm -I /dev/sda” (en aquest cas cal substituir /dev/sda pel nom de la unitat que vulguis comprovar), o “lshw -class disk -class storage”, etc. Una altra forma és usar apps gràfiques com a Discos de GNOME (gnome-disks).
• en macOS: vés a l'app Utilitat de Discos > Visualització > Mostrar tots els dispositius > Selecciona l'ítem a la barra lateral del que vols obtenir informació > Clic wen el botó d'informació (i) de la barra d'eines.
• altres mètodes: altres mètodes passen per apps de tercers, com AIDA64, Hardinfo, CristalDiskInfo, etc., que donen informació del maquinari detallada. També pots optar per buscar al manual del teu model de portàtil oa les especificacions tècniques. Si no pots amb cap dels mètodes anteriors, l'altra alternativa és obrir el teu portàtil i observar l'etiqueta on apareix la marca i el model.

Ara, amb la informació que has obtingut podràs determinar quin disc dur pots comprar perquè sigui compatible…

Avantatges d'un SSD davant d'un HDD

Els avantatges d'aquestes unitats SSD principalment rau a la velocitat dels accessos (lectura i escriptura), ja que són més elevats que un HDD. L'avantatge rau en el fet que per accedir a les dades es pot treballar amb senyals elèctrics, similar a com es fa a la memòria RAM. En canvi, en un HDD cal desplaçar el capçal fins a les zones de lectura on es troba el dau i la lectura no és tan ràpida.

Per fer-te una idea, un SSD NVMe PCIe podria fer un accés de lectura en tan sols 110.000 ns (0.11 ms) mentre una unitat HDD ho faria en uns 5-8 ms. I si això et sembla poc, altres xifres de la comparativa HDD vs SSD et sorprendran igualment:

• Un SSD pot arribar a les 6000 operacions d'E/S per segon, davant de les 400 dels HDD. Això vol dir que el SSD és x15 vegades més ràpid.
• La taxa de fallades de l'SSD, malgrat que al principi van tenir una mala premsa, és de tan sols 0.5% o menys, mentre que les fallades de l'HDD estan en 2-5%, això significa fins a 10 vegades menys fallades a l'SSD .
• Mentre els SSD consumeixen entre 2-5W, els HDD tenen un consum de 6-16W. Això vol dir que s'estalviarà en energia amb un SSD i generarà menys calor.
• Les còpies de seguretat en un SSD es poden demorar unes 6 hores, depenent de la capacitat. En un HDD podria arribar fins a 24 hores. Això significa que un backup és fins a 5 vegades més ràpid al SSD.

Un altre dels grans avantatges sol ser les dimensions que ocupa un SSD davant d'un HDD. Per albergar els diferents plats, els espais entre ells, els capçals, el motor, etc., els HDD tenen un volum més elevat. En canvi, els SSD amb prou feines són una PCB amb uns xips.

És fàcil instal·lar un SSD al portàtil?

https://www.youtube.com/watch?v=cfiGF_pjqvM

Sí, és molt senzill. El més tediós serà obrir el portàtil per a la instal·lació. Però un cop heu accedit al lloc on s'instal·la el disc dur, el procediment d'instal·lació és extremadament simple. Els passos genèrics resumits són:

1. La primera cosa és retirar la bateria i desconnectar l'adaptador del corrent per evitar incidents.
2. Obrir el teu equip portàtil i accedir al lloc on s'allotja el disc dur. Generalment és fàcil localitzar-los, però si estàs alguna cosa perduda pots consultar algunes guies tècniques que hi ha del teu model concret a la web del fabricant del teu portàtil.
3. Retira l'anterior unitat (si no hi ha un connector lliure):
   • Si és un HDD estarà protegit amb una armadura metàl·lica i un cargol. Només has de retirar el cargol per deixar-la anar i desplaçar el disc perquè es desconnecti del connector SATA i d'alimentació.
   • En cas de ser un M.2, llavors hauràs de retirar el cargol que el manté en posició horitzontal i ja podràs elevar lleugerament per retirar-lo de l'slot o ranura.
4. El següent és posar la nova unitat de disc dur SSD:
   • En cas de ser SATA, tan sols has d'introduir el nou SSD a l'armadura, connectar al port SATA/alimentació i tornar a cargolar.
   • Si és un M.2, llavors punxa la targeta a l'slot. Veureu que té una ganyota, per la qual cosa només es pot inserir d'una manera. Un cop punxada, posa-ho en horitzontal i prem el cargol.
   • Per a ranures o badies buides, simplement serà instal·lar el nou SSD seguint els mateixos passos anteriors.
5. Ara seria qüestió de tornar a tancar lequip, sense oblidar connectar components o cables que hagis hagut de retirar quan has obert el teu portàtil. I un cop tancat, ja podràs arrencar i començar amb el formateig de la nova unitat per donar-li un format i començar a usar-la si és el secundari, o instal·lar-hi un sistema operatiu en el cas que sigui el primari…

Val la pena posar un SSD a un portàtil amb HDD?

En definitiva, les noves unitats SSD ofereixen unes grans avantatges davant del HDD i són molt fàcils dinstal·lar. Guanyaràs en silenci, ja que no emeten soroll, en dissipació de temperatura, a la factura de la llum i, molt especialment, en velocitat d'inici i càrrega.

El SSD només té alguns desavantatges que hauries de considerar si mereixen o no la pena en el teu cas:

• Preu més elevat. Com que són unitats més avançades i noves el seu preu és superior a un HDD en igualtat de capacitat.
• La capacitat és un altre punt a tenir en compte, ja que les unitats SSD van darrere dels HDD. Mentre ja hi ha HDD amb capacitats de 16 TB o més, els SSD encara van per capacitats d'uns 8 TB i avançant…
• Algunes unitats es basen en cel·les flash NAND solen tenir un cicle d'escriptures màxim, i arribats a aquest punt podrien deixar de funcionar, encara que això pot ser després d'anys d'ús… Els HDD en aquest sentit són una mica més duradors si no se'n fan malbé cap de les seves parts mecàniques, ja que tenen més probabilitat de patir errors. No obstant això, algunes cel·les modernes DRAM dels SSD no tenen aquestes limitacions i la seva vida és molt perllongada, encara que el seu preu és també més gran.